dilluns, 24 de maig de 2010

Plasma, Brutícia, Salut

Plasma. El primer funcionari governamental que va suggerir que certs éssers humans no haurien de tenir el dret de moure’s lliurement per damunt de la superfície del propi planeta va ser en Charles Davenport, el biòleg que va fundar l’Eugenics Records Office a Cold Spring Harbor, als Estats Units, el 1910. En aquella època lliure de passaports (que no van entrar en vigor fins a finals de la Primera Guerra Mundial), els partidaris de limitar la immigració a l’Estat que fos, no sentien cap necessitat d’apel·lar a raons econòmiques o culturals (tal com fan els seus homòlegs actuals, més circumspectes). En tenien prou amb l’amenaça a la raça blanca que els immigrants suposadament representaven. Davenport, en concret, el preocupava “la inundació dels Estats Units” –que en deia ell– per onades successives d’italians, polonesos, irlandesos i, sobretot, jueus; aquestes nacionalitats sospitoses no hi tenien cabuda, segons Davenport, perquè “els immigrants s’han de seleccionar de manera que no contaminin el nostre plasma germinal nacional amb els seus trets socialment incompatibles”.

Brutícia. Els orígens racistes d’aquests primers controls d’immigració deuen haver deixat un pòsit fi fins a la data d’avui, si hem de jutjar per la manera en què segons quins partits polítics arreu d’Europa –Catalunya inclosa– tracten el tema. Ara bé, com que tots els polítics en qüestió no paren de dir que no són racistes (incloent-hi Josep Maria Vila d’Abadal, el remenador de merda oficial –les coses com són– a l’abans tranquil·la ciutat de Vic) avui cal llegir entre línies, si es vol detectar la porqueria anacrònica que hi rau. Un bon exemple en són els anuncis a tota pàgina que el Partit Popular de Rubí acaba de posar a la premsa local, que afirmen: “Primer, els de casa”. Premi: és indubtable que la feina dels partits municipals de Rubí és vetllar pels drets dels ciutadans rubinencs i no pas, posem per cas, els de Tornabous o Santa Pau. Però com que ningú no gasta diners per anunciar una obvietat, aquest eslògan no pot tenir cap altra funció que la d’insinuar que “els de casa” no vol dir tots els de casa. Per parafrasejar Orwell: alguns fenotips són més de casa que els altres.

Salut. Fa una setmana, un home jove nascut i crescut al barri suposadament més problemàtic de Badalona, el de la Salut, me’n va fer cinc cèntims: “Els blancs que passen tot el sant dia queixant-se dels immigrants són els que fan créixer la tensió”, i va afegir, amb una manca de correcció política que és d’agrair: “Sobretot la gent gran.” En fi, un fantasma recorre Catalunya i té cara d’estaquirot, es digui Albiol, es digui Anglada. Per conjurar-lo només cal donar-nos, als de casa que paguem el lloguer sense poder elegir el president de l’escala, el dret al vot. Alguna diferència, faríem. Mentrestant, sempre podem recórrer a les ONG, com ara SOS Racisme –una entitat en ple procés de renovació– que dissabte vinent, dia 29 de maig, ha convocat una manifestació imprescindible a la plaça Major de l’abans tranquil·la ciutat de Vic.

Matthew Tree, Avui, 23/05/2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir