Segueixo?

En temps de precampanyes, el nou equip electoral del president Montilla s’ha despenjat amb una línia de comunicació que pretén emular el trisil·làbic “Yes, we can”. Aquí, la fórmula és pentasil·làbica (“Segueixo creient”) i el qualificatiu que suscita, hexasil·làbic: desafortunada. “Segueixo creient”, ens diuen, és la contracció de "Segueixo creient en una Catalunya de tots i per a tots". Però el tall és massa brusc. Hi falta el pronom que remetria a la part escapçada: “Hi segueixo creient”. “Segueixo creient” sembla l’informe telegràfic d’un detectiu contractat per vigilar de prop un home molt religiós: surto-carrer, segueixo-creient... De fet, l’ús de seguir, en comptes de continuar, només queda justificat per la quarta de les acepcions que recull el DIEC: “Davant de gerundi, prosseguir l’acció indicada per aquell gerundi. Seguim creient que és el teu deure.” Collboni ho devia treure d’aquí. Tanta fragilitat verbal excita les neurones de l’equip rival. Vagin a cal Google, demanin la pàgina en espanyol, i teclegin Segueixo creient. Ja veuran què els surt: ¿Quiso usted decir “segueixo caient”? Els artífexs són uns activistes catalanistes, els Cativistes.


Màrius Serra. Avui. Dijous, 13 de maig de 2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma