dijous, 6 de maig de 2010

Xuixo?

Em clavo entre cap i coll una d’aquestes pastes farcides que sobreïxen. Un xuixo. La meva acompanyant és gironinai m’explica una història sobre el presumpte origen del xuixo. Ella m’assegura que tot va succeir a l’antiga pastisseria Puig de la Rambla de Girona. La seva façana modernista ara hostatja la compra-venda de torrons. El pastisser de can Puig va convidar un confiter francès a casa seva i aquest li va ensenyar a fer chouchou, una pasta farcida de crema. Al gironí no li va acabar de fer el pes i la va fregir. D’aquell oli roent en va emergir aquesta gran pasta que taca i destaca: el xuixo. Val a dir que la història està bé, però veig que Coromines no la recull. A l’Etimològic es limita a derivar el xuixo (“usat com a nom d’un pastís”) de la llança curta punxeguda denominada amb els castellanismes xuço o xuixo, els quals recomana de reemplaçar pel mot català llançó. Paradoxalment, si els xuixos fan pensar en cols, els llançons més aviat ens porten als naps. Entre naps i cols, Coromines sí que recull a Girona una expressió que conté el terme xuixeia. “Ser de la xuxeya”, escriu, equival a ser un baliga-balaga, ço és algú que es deleix per menjar xuixos.

Màrius Serra. Avui. Dijous, 6 de maig de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir