'Agora mesmo'

Quan el president Felipe González, en un consell de ministres, es preguntava quina efemèride podria unir a tots els espanyols el 1992, ja que el descobriment d’Amèrica i la conquesta de Granada no servien, es veu que el ministre Enrique Mújica Herzog, d’ascendència hebrea, va xiuxiuejar maliciós: “L’expulsió dels jueus”.
“Agora transmete por Radio Exterior de España...”, així comença Emisión Sefarad cada setmana, adreçat a tots els jueus sefardites del món. Els dilluns, per als sefardites del Magrib i el Mediterrani oriental, Turquia i Israel, i els dimarts, per als d’Amèrica. Per si tenen una mica de curiositat, simpatia i estima pels sefardites, Emisión Sefarad també s’escolta a través de la web de RNE. A mi em commou endins de l’ànima que m’enraonin en aquest judeocastellà vellutat, tan fràgil, procedent del segle XV. Em proposen atracar un banc en judeocastellà i no responc dels meus actes. Fins i tot aniria a Marina d’Or, sempre que em citessin la Torà amb paraules antigues. Com quan les locutores Matilde i Rachel Barnatan van advertir, entre medievals i bíbliques: “Perdrer la esperanza es como perdrer la libertad”. O bé, mentre comentaven una notícia: “Y esto llevará a la vedrá”. Van convidar un director de cinema per parlar dels seus “filmos muy atirantes” i el van acomiadar així: “Te deseamos un camino de leche y miel”. Per últim, en acabar l’emissió: “Hasta la semana vinién, si el Dió lo quere”. Vaig sortir al balcó, s’havia fet fosc. Al cel, em va semblar veure el profeta Elies que tornava dalt del seu carro de foc.


Enric Gomà, Avui, 2 de juny del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma