Higiene i urbanitat

No pretenc emular Don Francí Desvalls, Don Felip Boïl de l’Escala o qualsevol altre d’aquells cavallers errants que satisfeien torts infringits a dames agreujades, a la plaça del Born de Barcelona, ja que Gemma Calvet es basta sola per defensar-se d’injúries, afronts i vilipendis. Val més així, no em veuria amb cor, llança al rest, d’entrar en lliça amb el cavaller Sala Martín. Però seria indigne passar per alt l’ofensa descortesa que Sala Martín va adreçar a Gemma Calvet en el transcurs d’una tertúlia d’El món a RAC1, quan el tertulià, davant d’un error de Calvet, va replicar desdenyós que caldria que la tertuliana llegís més els diaris en comptes de la revista ¡Hola!, sarcasme banal que dubto molt que Sala Martín s’hagués permès amb els altres dos tertulians del dia, José Antich, director de La Vanguardia, i Francesc Vendrell, diputat pel Partit Popular durant tres legislatures al Parlament. Com que Calvet és dona, Sala Martín va pressuposar, sense cap indici, que llegia sovint i amb fruïció l’¡Hola!, publicació que aquesta setmana obre amb un reportatge d’investigació sobre el casament de la princesa Victòria i Daniel Westling. M’agradaria saber quines revistes Sala Martín atribuïria amb la mateixa frivolitat a Antich i a Vendrell, tot i que per desgràcia aquesta incògnita quedarà en suspens, ja que Antich i Vendrell mai no són blanc de les escomeses aspres i desatentes de Sala Martín. Si hagués de deduir la revista preferida d’aquests dos senyors guiat només per la seva condició masculina, potser seria Jara y Sedal. O Sólo Camión.

Enric Gomà, Avui, 23 de juny del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma