Postres?

Ja he parlat aquí de l’esplèndid portal Rodamots, creat per Jordi Palou a la manera de l’AWAD anglès: un mot cada dia. Rodamots té versió impresa (a Empúries) però la seva raó de ser és la xarxa. Fa poc el mot del dia era l’expressió “per postres”, dues paraules que no apareixen seguides en cap dels diccionaris catalans més consultats: ni al GDLC d’Enciclopèdia, ni al normatiu DIEC, ni al DCVB d’Alcover-Moll ni al D62 de López del Castillo. En canvi, els rodamotaires han descobert que els mots per i postres apareixen vinculats al DCC (català-castellà): “per postres fam (per si no fos prou) para postre; por si fuera poco”. (Noteu que, aquí, fam no vol dir pas gana sinó familiar). I, en el sentit contrari: “para postre fig fam a sobre; a més a més; per millor adobar; per més sarcasme”. A Can Rodamots troben estranya l’expressió castellana “para postre”. La veritat és que sembla una catalanada. Però encara resulta més estrany que cap de les quatre traduccions que proposa el DCC no sigui “per postres”, com si fos un castellanisme tan flagrant com aquell “a la fi i a la postre” (sic) que perpetrava l’exàrbitre Sergi Albert quan exercia de comentarista a TV3.

Avui. Dijous, 3 de juny de 2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma