dissabte, 10 de juliol de 2010

Aquells films de llegir

Fa un parell de setmanes, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei del Cine català, una decisió política que –com sol passar– va escandalitzar la part contractant de la primera part i va entusiasmar la part contractant de la segona part. Segons el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, una de les intencions de la nova llei és «garantir la diversitat lingüística», és a dir, que les pel·lícules que s’estrenin a Catalunya, i el seu idioma original no sigui ni el català ni l’espanyol, surtin amb la meitat de còpies en català i l’altra meitat en espanyol. Després de mitja vida, o una vida sencera, d’inèrcies a favor del doblatge en espanyol, la recerca de la paritat (que de fet és una discriminació positiva a favor del català) té tota la lògica del món. Els germans Marx, però, potser dirien: «Escolta, ¿per què hem de barallar-nos per una bestiesa com aquesta? La tallem i avall!».

Perquè en realitat la llei és només una solució temporal, un pegot, i seria millor pensar-s’ho dues vegades. És com si, veient que una roda està desinflada, desinfléssim les altres per equilibrar el vehicle. El que convindria de debò és canviar les rodes. Així, si es vol garantir la diversitat lingüística i que, de passada, la gent aprengui bé el català, seria més lògic promoure en tot cas –cinema i televisió– la versió original subtitulada i oblidar-se del doblatge per sempre més. Seria, per descomptat, una decisió encara més problemàtica que l’actual. En primer lloc perquè el negoci del doblatge és important a Catalunya, mou diners entre un bon nombre d’actors i productors. En segon lloc perquè la majoria d’espectadors tenen prejudicis contra les pel·lícules subtitulades: «Són d’aquelles que s’ha de llegir», diuen, «per a intel·lectuals». Tanmateix, a Dinamarca, Suècia, Albània, Portugal, Grècia o Bèlgica –països de població similar a Catalunya–, les sèries i pel·lícules són sempre en versió original subtitulada, tant a la tele com al cine, i està comprovat que el nivell d’anglès és més alt i que l’aprenentatge de la llengua pròpia també se’n beneficia. Llegint cada dia els subtítols en català, doncs, aprendríem gramàtica i faríem menys faltes d’ortografia. Com Groucho li deia a Chico amb el contracte a la mà: «It rather grows on you» (que subtitulat seria «De mica en mica t’hi acostumes)».


Jordi Puntí, El Periódico, 10 de juliol del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir