Braus, Toros, Bèsties

Braus. L'estrany quasipartit que és el PSC ha donat llibertat de vot als seus 37 diputats parlamentaris pel que fa a l'aprovació de la llei antitaurina (AVUI, 20/7). Deixant de banda que el concepte de llibertat de vot resulta difícil d'entendre, ja que sense aquesta llibertat no hi hauria gaire diferència entre la capacitat de decisió dels diputats i un escamot de legionaris, cal dir que el previsible vot en contra de les curses de braus dimecres vinent serà acollit amb els braços oberts per la gran majoria dels veïns que vivim a Fort Pienc (el barri barceloní que té la plaça Monumental com a punt de referència).

Toros. I no només perquè deixarem de sentir, cada vegada que passem pel carrers Marina o Lepant, la flaire entresuada de les víctimes sacrificials mentre esperen el seu torn per ser perforades com si fossin uns pollastres al forn; i no només perquè ja no haurem d'esquivar els nombrosos autocars vinguts de la Costa Brava plens dels holandesos, russos, ucraïnesos, alemanys i anglesos que conformen 98% dels espectadors habituals d'aquest espectacle (que van a veure, per cert, convençuts que es tracta d'un passatemps autènticament popular a l'Espanya monocroma que porten incrustada al magí).

Bèsties. Sinó que els de Fort Pienc també ens alegrarem perquè un dels edificis més bonics de la ciutat deixarà de ser un bastió simbòlic reivindicat per quatre criptonacionalistes que celebren la liquidació d'una legió de remugants artiodàctils cada any, bàsicament perquè l'absència d'aquesta activitat faria trontollar la seva visió diguem-ne limitada de la pàtria de la qual es professen enamorats. No cal que tinguem pèls a la llengua a l'hora de lloar l'edifici concebut per Joaquim Raspall el 1914: és un espai magnífic, que es podria fer servir perfectament per al projecte que la nostra Associació de Veïns proposa: una escola de circ. Arreu d'Europa, fa anys que els edificis bonics però anacrònics –a Holanda, per exemple, moltes esglésies– s'han anat convertint en centres socials, pisos particulars i galeries d'art. No veig per què la plaça de toros de la Monumental no podria esdevenir un centre d'aprenentatge per als pallassos del futur, que com a mínim –al contrari dels pallassos parlamentaris que avui en dia defensen, a capa i espasa, el vessament continuat de sang a l'arena– ens faran riure a cor què vols; i sense sorna.

Matthew Tree, Avui, 25/07/2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma