Efectes del sol

Executava La veu humana, una secció de filologia recreativa que cometo amb tota la recreació de què sóc capaç els dimarts i dijous a El Cafè de la República, quan a través de la lluna de l’estudi que dóna a la Diagonal vaig veure uns joves amb banderes espanyoles que ens increpaven. Espanya acabava de guanyar Portugal i uns quants barbamecs molt assolellats ho festejaven davant de Catalunya Ràdio, amb l’ensenya nacional lligada al coll, com Flash Gordon al planeta Mongo. Passo a enumerar-ne els crits, per donar una idea exacta de la situació (no de l’escenari, no érem al teatre Apolo admirant Marujita Díaz a Las Corsarias, quan ataca “Banderita, tú eres roja”): “¡Viva España!” (molt aplaudit), “¡Viva la COPE!” (acrònim de Cadena de Ondas Populares de España, no la senyoreta María Cope, a la qual saludo des d’aquí), “¡Federico Jiménez Losantos, buen nacional!” (una dada redundant), “¡Viva la Guardia Civil!” (inclosa la de Trànsit?) i, el més emotiu, “¡Viva la muerte!”. (Per als que s’acaben d’incorporar a la història d’Espanya, han de saber que aquest és el crit que el general Millán-Astray va proferir el 12 d’octubre del 1936 al paranimf de la Universitat de Salamanca). Des de la Diagonal, un mosso d’esquadra va informar pel transceptor (és un walkie-talkie): “N’han baixat uns seixanta de la plaça Artós”. Aquells joves es van desplaçar a Catalunya Ràdio per celebrar la victòria esportiva d’Espanya. Si seguim per aquí, l’11 de setembre els maulets es manifestaran davant la seu de RNE a Barcelona, al carrer Roc Boronat núm. 127.

Enric Gomà, Avui, 3 de juliol del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma