Enigmes solubles

Fa quatre temporades que, a El matí de Catalunya Ràdio, llancen una endevinalla peculiar: els enigmàrius. Des dels temps de Les d’Alpicat són les més celebres (6 lletres i mal escrit), El barret vell del senyor rector (5 lletres) i On es trenquen els càntirs castellans (7 lletres), cada dia es repta els oients amb una definició capciosa i un número de lletres, perquè mirin d’encertar la paraula que s’hi amaga.
Ara s’han editat els 700 millors enigmàrius a Labutxaca, dividits en tres nivells d’angoixa i desesperació: el júnior –el bàsic-, el sènior –més enrevessat- i l’expert –només per a egiptòlegs de l’idioma-. El seu autor, La Mare de Déu transvestida (6 lletres) i L’eina dels angelets immobiliaris (5 lletres), és un professional dels jocs de paraules que ens convida a lluitar amb el noste angle obtús.
Si han resolt aquests vulgars i matussers pastitxos d’enigmàrius de nivell àsinus, obra d’un servidor, saben el nom de l’autor del Dicciomàrius, un autèntic monument a la polisèmia, que és un dels grans plaers de la vida.

Per si de cas el dependent de la llibreria teclegés malament el títol a l’ordinador, com és corrent, i els respongués que no el tenen, els descric la coberta: uns quadres blancs i negres, amb una franja verda central on es llegeix el títol i el nom de l’autor, més quatre fotos seves en actituds meditabunda, exhausta, desafiant i aprovatòria, amb el polze amunt. Com l’aixecava Dioclecià quan s’atipava dels cants desafinats dels màrtirs cristians (provin de cantar la Salve Regina mentre un lleopard els rosega la tíbia).

Enric Gomà, Avui, 28 de juliol del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma