Forasters i aborígens

Una de les melodies més interpretades quan surt la qüestió de la Llei del Cinema és que és més important la producció de cinema en català que no pas el cinema doblat o subtitulat en català, del que s’extreu que caldria dedicar els diners públics a la indústria del cinema i no al subtitulat ni al malvat doblatge. Així es va pronunciar el reputat crític de cinema Jaume Figueras a Banda ampla, no és el primer que ho defensa ni serà l’últim, ben segur. Però jo, si m’ho permeten, en discrepo. Sí que és més important per als autors (guionistes, directors, músics), per a la indústria (productors i tècnics) i per als actors i els amos d’animals ensinistrats, com ara el canix de la pel·lícula de Bigas Luna, que tants evoquem amb tendresa cada vegada que ens servim mel de la Granja San Francisco. També és més important per als espectadors? Doncs no m’ho sembla. Prenguem la literatura com a exemple. Des del punt de vista dels lectors, és més important la novel·la Saba dolça dels pollancres de Miquel Caprabo que La muntanya màgica de Thomas Mann? Assassinat sodomita a la Fira Agropecuària d’Oriol Tocabens que els contes de John Cheever? La catxamona del diable –novel·la històrica sobre un episodi molt desconegut entre Llucifer i una masovera tísica a la Vallgorguina setcentista- de Judit Arguimbau que una novel·la de Martin Amis? Imaginem per un moment que els lectors no disposessin de literatura internacional en català, perquè es considerés més important donar prioritat a les obres dels escriptors autòctons. Quina estafa i quin error, dit amb tot el respecte i estima per Caprabo –és el meu preferit dels tres, Saba dolça dels pollancres i Un gerani coquetó em van impressionar pel seu alt voltatge poètic i la reivindicació valenta de la memòria històrica-. I és que de tant en tant, per allò de distreure’s una mica, també ve de gust llegir Thomas Bernhard.

Enric Gomà, Time Out, 15 de juliol del 2010.

Comentaris

  1. D'acord amb que es l'important es que hi hagi cinema de calitat disponible. Ara bé, si be en llibres cal traduir perque llegir en Altres idiomes no es a 'abast de tots, en crec que caldria potenciar el subtitulat i deixarse d'histories de doblatges.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma