Futbol lacònic

Vaig seguir el partit Brasil-Costa d’Ivori del Mundial de Futbol en un bar de Munic, tot devorant un schnitzel, que és un bistec de vedella colpejat, aplanat i arrebossat, gran com el mapa d’Austràlia. De fet vaig menjar xili amb carn i ho he falsejat perquè sóc partidari de la nota introductòria de Lawrence Durrell a El quartet d’Alexandria: “He millorat la bellesa de la plaça Trafalgar, afegint-li uns quants oms”.
Una vegada més es va acomplir la sentència de Gary Lineker: “El futbol és un esport en què onze contra onze corren darrere d’una pilota i al final sempre guanya Alemanya”. Res de nou, doncs, sota la capa del cel. L’única novetat, almenys per a mi, la va aportar la locució del partit rentrasmés per l’ARD, la primera cadena pública alemanya, a l’altre extrem de la xerrameca patriotera i histèrica, entre pseudotècnica (semblant a la de l’operari que conclou “Aquesta nevera no refreda” i és per això que l’havies trucat) i onomàstica (“Puyol, Xavi, Busquets”), d’aquells comentaristes loquaços com guacamais sota els efectes de psicotròpics. El locutor alemany callava discret gran part del temps, deixant que els espectadors miréssim el partit amb tranquil·litat (aquesta és la norma, segons em va comentar un amic que hi entén i jo m’apuntí). Tampoc entre l’afició alemanya no hi ha cap Rommel von Trommel (adaptació lliure de Manolo el del Bombo), per tant només se sentia, llunyana, la trompeteria estrident de les vuvuzeles, que jo expulsaria dels estadis i reclouria en una d’aquelles illes del Pacífic que seran negades per l’augment progressiu de les aigües dels oceans (i és que, siguem positius, el canvi climàtic també pot tenir algun avantatge). Sense tanta vèrbola, el futbol guanya en elegància i serenor, es desplega com un espectacle visual extraordinari, mentre els espectadors es concentren en l’habilitat i l’ímpetu dels jugadors i no en les cordes vocals d’un locutor.

Enric Gomà, Time Out, 1 de juliol del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma