dilluns, 26 de juliol de 2010

García dixit et redixit

El món a RAC1 ha anunciat que la temporada vinent acollirà als seus estudis José María García, el periodista esportiu que es va retirar el 2002 a causa d’un càncer del qual s’ha restablert. Compto que els oients més joves, els desorientats i els cartoixans de Montalegre (no els és autoritzat tenir ràdio a la cel·la) ignoren la fraseologia de García. Per aquesta raó, reviso tot seguit els seus termes més corrents: "abrazafarolas" (picaesquenes),"lametraserillos" (llepadors d’ullera), "tribuletes de pesebre" (espavilats) i "chupópteros" (xucladors de mamella o altres òrgans) no són altres que els mansos amb el poder. El "bulto sospechoso" (embalum sospitós) és l’àrbitre, quan arbitra com un escarabat piloter. Els "correveidiles" (portaplatets) i els "chiquilicuatres" (taral·lirots), els que intoxiquen l’opinió pública amb rumors sense fonament, encara que –com ja va dir Richard Nixon- "El rumor es la antesala de la noticia". Han de saber que el temps és "ese juez insobornable que da y quita razones" –aquí emula Bertolt Brecht- i "el imperio del monopolio" és –aquí tenim un enigmàrius de nivell júnior- el grup Prisa, ja que, no hi donem més voltes, "blanco y en botella, leche" (també en un banc de semen). La temporada vinent a RAC1 García "contará las verdades del barquero", sense que els barquers en tinguin cap culpa. Altres epítets freqüents també són "mustelitos" (mosteletes) i "trasnochados" (suats i rebullits).
Practiquin, doncs, aquest estiu en un embús de trànsit o en família. Perquè la família que s’insulta unida, roman unida.


Enric Gomà, Avui, 24 de juliol del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir