Merescudes vacances

Ja ho enyorava. Sento en un Telenotícies Migdia que el futbolista Xavi Hernández començarà unes merescudes vacances. Pel que es dóna a entendre, se les mereix perquè ha treballat fort aquesta temporada com a jugador del Barça i de la selecció espanyola. En el cas que Espanya guanyés el Mundial, com ha sigut, va prometre que es tintaria els cabells de vermell i groc (dues franges vermelles a banda i banda i una de groga enmig) i encara no ho ha complert. Si a més a més es tatués al front Todo por la Patria evocaria una caserna de la Benemèrita. A la plaça Artós aixecaria passions.
El periodista que ha redactat la notícia considera que Hernández es mereix unes vacances. Per aquestes dates, se sol dir de gairebé tothom, és un clixé com tants n’hi ha. Però no és del tot innocu, com el marc incomparable, sinó que s’hi endevina una mirada suspicaç sobre aquest èxit social que són uns dies de descans a l’any, pagats per l’empresa (si no són pagats, és un atur passatger, en el millor dels casos, i molt calorós). Junt amb la jornada laboral de vuit hores i l’establiment d’un salari mínim, les vacances pagades són un guany social de la II República. Són un dret adquirit, no una gràcia. Ni es mereixen ni es deixen de merèixer. Quan s’insisteix tant en les merescudes vacances –així, anteposant l’adjectiu, per sevillanes-, s’insinua que hi ha individus que no en són dignes? Que certs treballadors, sent honestos, no n’haurien de tenir? Estic impacient per conèixer la llista amb noms i cognoms de tots aquells empleats i càrrecs (i els seus assessors) que no es mereixen unes vacances, celebraria que els periodistes, quan n’entrevistessin algun, diguessin: “El senyor Z, que durant el mes d’agost gaudirà d’uns vacances immerescudes...”. Amb aquest tomb imprevist, l’entrevista guanyaria en profunditat i coneixeríem el costat dropo de l’entrevistat.

Enric Gomà, Time Out, 22 de juliol del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma