Si vols, potser podràs

Lloable és destriar, amb paciència de rellotger, l’embull d’emocions i sentiments que ens habiten dia a dia, amb tot de rodetes esdentegades i eixos torts com són el nostre caràcter inestable, l’obstinació en l’error i les seqüeles amargues d’una infantesa convulsa, que hem d’acceptar i combatre amb bon humor i esperit acròbata, ja que deixada enrere la joventut cap home de bé no ha de retreure res als seus pares (sap greu, sempre és agradable apedregar algú). Bricolatge emocional, presentat per Gaspar Hernández i Flora Saura, amb guió de Pau Icart guarnit amb intervencions de psicòlegs, entrenadors i cèlebres divulgadors de l’obvietat, és un compendi dels bons consells de l’àvia (no hi vulguin veure la més petita ironia, guardo un gran record de totes dues àvies). No és mai sobrer distingir entre l’atzar i la bona sort ni tampoc insistir en les virtuts de la perseverança, la resiliència (en clau col·loquial, “Aquí caic, aquí m’aixeco”) i una actitud oberta i coratjosa davant de l’abisme i la pesta negra. Tot i així em fatiga una mica la ingenuïtat constant, disciplinada i resilient de Bricolatge emocional: “La bona sort depèn de tu”. En els últims temps, s’ha anat imposant una idea democràtica –i molt enganyosa i per tant perversa- del talent, un factor imprescindible per a qualsevol activitat artística. Semblaria com si només calgués posar-hi esforç i tenacitat per omplir un teatre, un cinema o un iPod. El talent no depèn tan sols de l’esforç, la qualitat no és cap recompensa justa als nostres neguits i maldecaps, no vivim en un país fantasiós dels germans Grimm governat per un duc recte. Mentre que Bricolatge emocional ens pretén explicar la vida amb receptes senzilles, inspirades en els manuals d’instruccions dels mobles d’Habitat. Quan sovint muntes una tauleta de nit i et surt un estenedor de roba. Cal una gran resiliència per afrontar-ho. I mirar de no mullar el despertador.

Enric Gomà, Time Out, 8 de juliol del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma