Sóc superfan de Catalunya

Dies enrere vaig començar a veure pel carrer tot de gent amb una samarreta on hi diu Sóc fan de Catalunya. Són samarretes de colors alegres, amb unes lletres que volen imitar una escriptura a mà, i al principi vaig pensar que es tractava d’un joc privat: un grup d’amics que havien anat de colònies, o un comiat de solter, o potser algú que recaptava diners el dia de la manifestació… A l’estiu sovintegen, aquesta mena de samarretes filantròpiques. Al cap d’uns dies, però, vaig veure un anunci al diari on Ferran Adrià també es declarava fan de Catalunya i ho vaig entendre. Resulta que la Conselleria de Turisme ha iniciat una campanya per atraure, sobretot, el turisme de les comunitats autònomes espanyoles. Per difondre l’eslògan compten amb l’ajut de cinc famosos nostrats que tenen molts fans arreu del món: Custo Dalmau, Gemma Mengual, Bojan Krkic, Josep Carreras i Ferran Adrià. Qui vulgui reivindicar que és fan de Catalunya, pot entrar a www.fansdecatalunya.cat i participar en uns fòrums que són com els tradicionals clubs de groupies. La cosa s’inspira en els grups de Facebook, i com a tal dóna cabuda a tot bitxo. De moment hi ha grups de fans de l’allioli, l’aikido, les pubilles, anar en bici pel Delta, «banyar-se fins a arrugar-se», el cava català o Augusto Vels, que es veu que era un grafòleg murcià que va viure a Barcelona.

Fan ve de fanàtic. Això se sap. El diccionari defineix el fan com algú «afeccionat extremament a una cosa, admirador incondicional d’un artista». El fan, doncs, es guia per la fe i la passió, i no li parlis de seny. Hi ha fans que fan milers de quilòmetres per tenir una foto amb el seu ídol, o per provar la truita desconstruïda. N’hi ha que estan disposats a trencar la cara a qui els porti la contrària. Pregunteu a un músic o a un esportista si estima els seus fans: tots us poden explicar episodis d’identificació extrema, frases innòcues que els fans interpreten com una declaració d’amor (se n’han escrit novel·les). Per tot plegat, doncs, la campanya juga amb el risc, ja que posa en mans dels fans eixelebrats la promoció de Catalunya. Ser fan de Catalunya en sa globalitat, per exemple, ¿implica ser fan també de la petroquímica de Tarragona? L’amor de fan em recorda aquella cançó que fa uns anys cantaven els Duble Buble: T’estimo tant que t’abonyego.

Jordi Puntí, El Periódico, 17 de juliol del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma