diumenge, 18 de juliol de 2010

Udols, Rodes, Bastons

Udols. Divendres passat era en el paradís només un pèl gentrificat que és Castelló d'Empúries, un poble de cases multicolors i gent (molt) amable. Sabia que l'endemà hi hauria una manifestació a Barcelona (no me n'hauria pogut oblidar encara que ho hagués volgut: arreu del poble s'havien penjat estelades, fins i tot al menjador del restaurant on havia sopat aquell vespre); de manera que –de tan bé que m'ho passava– no tenia cap intenció d'abandonar els encants de Castelló. Fins l'endemà al matí, que és quan vaig llegir, al diari, alguns fragments del redactat definitiu de la sentència del TC, el to dels quals s'assemblava a l'udol repetitiu d'una vaca de pantomima: Espanya i el castellà, Espanya i el castellà, Espanya i el castellà über alles i ad nauseam. Esperonat per tant xovinisme gratuït, vaig agafar un autobús cap a Figueres a fi d'agafar un tren cap a la manifestació.

Rodes. A Figueres, va resultar que no hi havia cap tren en direcció a Barcelona a causa de l'avaria d'una catenària que no es repararia –em va informar el senyor de la guixeta, amb una manca notable de recança– fins a les set de la tarda. Entre les desenes de persones visiblement independentistes que pul·lulaven per l'estació, corria la veu que no es tractava de cap casualitat. És certament sospitós que s'informés els passatgers de l'hora exacta en què s'arreglaria l'avaria –la norma de conducta de la Renfe, en casos semblants, és callar com un mussol–, però, pel que fa a mi, no crec que els directors d'aquesta empresa haguessin tingut el detall de fotre'ns expressament aquell dia 10 de juliol: ja ho fan tot l'any, de manera tan autista com alegre.

Bastons. Vaig acabar mirant la protesta a la televisió: un milió de persones als carrers de la capital, segons la policia, cosa que significa que n'hi havia aproximadament un milió i mig; i el nostre president, que semblava que hi hagués comparegut per casualitat; i els adéus ubics a un estat i una mentalitat que ja desprenen l'olor inconfusible de quelcom vetust i passat; i l'ombra de la victòria futbolística espanyola a l'horitzó, que acabaria assegurant que les proeses esportives de 22 homes damunt un tros de gespa haguessin estat considerades pels mitjans espanyols i mundials com més importants que la manifestació urbana més gran al continent europeu des de fa 65 anys.

Matthew Tree, Avui, 18/07/2010

1 comentari:

Entradas populares

Compartir