dimecres, 14 de juliol de 2010

Una ronda per Catalunya

Bloquejat als Jardinets de Gràcia, entatxonat entre una senyora grassa, un cotxet amb un nadó adormit, uns nens baladrers i un home amb una sahariana suada, escolto Catalunya Ràdio per assabentar-me si el país arrenca a caminar d’una punyetera vegada, com anuncia Kilian Sebrià per la ràdio. Fa una calor espantosa i, desesperat, proposo als meus veïns que ens encaminem tots alhora en direcció contrària, cap a la plaça Lesseps, i així salvar la vida. Ningú no em secunda, tothom s’estima més morir per Catalunya, triturat o asfixiat. Per la ràdio els corresponsals de Catalunya Ràdio cobreixen les manifestacions, modestes, de Londres i Berlín. Quan la corresponsal de Nova York, Rosa Pujol, ens explica com se celebra la manifestació en aquesta ciutat, se m’obre el cel: uns quants catalans es concentren al bar de l’Hotel Roger Smith, al 501 de l’avinguda Lexington, on s’ho miren per la televisió, presidits per una bandera. Me’ls imagino prenent daiquiris, mojitos, dry martinis, manhattans, margarites en contra de la sentència del Tribunal Constitucional i picant cacauets i galetetes salades per la dignitat de Catalunya. Fent pinya, esclar, perquè poques coses uneixen més que una copa. I em pregunto si a la pròxima manifestació multitudinària no hauríem de seguir el seu exemple: tots els manifestants omplint els bars de Catalunya –no ens els acabarem-, units, fent un trago. Des de la Sénia a Portbou, des d’Almacelles a Badalona, els bars plens de manifestants bevent una bona cervesa i cridant consignes. Obriríem tots els noticiaris del món.

Enric Gomà, Avui, 14 de juliol del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir