Afectats i víctimes

Tant se me’n dóna si el meu alcalde es vesteix de dona, és molt canaller o es deleix pels pollastres a l’ast d’El Piolindo. El principal en un alcalde és la seva tasca municipal, com millora la població, quines decisions pren, com s’equivoca. Per aquest motiu, és interessant saber què n’opinen els seus paisans, com s’han proposat a Com són els alcaldes (sense signe d’exclamació, que semblaria un vodevil de Joan Pera), una producció estiuenca de Mataró Ràdio per a ComRàdio. Però no hi busquin el més petit indici d’esperit crític: a cada alcalde, el deixen pels núvols els seus familiars (la dona, els fills, el sogre), els amics més propers, els periodistes locals, un regidor del seu partit i un altre de l’oposició (l’únic regidor del Partit Popular a Tortosa, que és a l’oposició, ens va aclarir que “normalment les acusacions a l’alcalde careixen de fonament”). Ja els avanço que els alcaldes catalans són, a grans trets, tenaços, seriosos, exigents, cordials. Com a únic defecte, s’ha de dir que alguns són geniüts, però és comprensible perquè l’oposició els exaspera.
Sobre la gestió d’un alcalde, qui n’ha de parlar són els veïns, que són els que el pateixen. Què en pensa la seva dona, valdria més que ho expliqués a les amigues (moltes ja ho fan: “No el veig mai! Per mi que s’entén amb l’agutzil!”). Però els veïns normals i corrents no hi tenen veu. Com en els espais literaris, on sempre entrevisten els escriptors, en un exercici a mig cami de la promoció i la vanitat. Mai els lectors, que al capdavall en són els afectats, les víctimes.

Enric Gomà, Avui, 31 de juliol del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma