diumenge, 22 d’agost de 2010

Amics per sempre

Semblava tan real: entre tres sol·licituds recents d'amistat a Facebook, una de Fèlix Millet. En un principi se'm va acudir que potser aquest senyor estava fent un intent d'aprofitar-se de la seva notorietat, com si digués: “Sí, sóc jo, i què?”. O: “Veus com en sóc, d'entranyable, en el fons?”. A primera vista, la seva pàgina a Facebook és prou versemblant: hi surt la lletra sencera de My Way i aquella cita arxifamosa d'en Francesc Pujols segons la qual els catalans del futur ho tindran tot pagat. Es tracta, però, d'una broma. De fet, a Facebook hi ha cinc pàgines diferents que diuen que són de Fèlix Millet (només una de les quals podria ser genuïna, atès que no hi ha absolutament res penjat amb l'excepció d'una foto d'ell feta fa uns deu anys). Ja se sap que d'impostures així n'hi ha un munt a Facebook, i no totes són tan innocents com les pàgines atribuïdes a l'únic megadelinqüent no engarjolat de Catalunya. Per exemple, segons CNN.com, a principis d'aquest any, algú va fer veure que era un ciutadà de Seattle dit Bryan Rutberg per tal de convèncer els amics de Bryan que l'havien robat i que necessitava diners; l'impostor va acabar embutxacant-se més de mil dòlars. Ara que hi penso: i si els Millets facebookians fossin uns muntatges fets pel de debò? Perquè aquest pogués demanar diners, per exemple, als 454 amics que hi té, en el cas poc probable que els jutges el deixin pelat? Ben mirat, per a un mestre tan destre com Fèlix M., una petita estafa online d'aquesta mena seria tan fàcil com bufar i fer ampolles o facturar i fer casaments.

Matthew Tree, Avui, 22/08/2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir