dilluns, 23 d’agost de 2010

Bo

Falta una setmana perquè el Festival d'Edimburg s'acabi, però ja s'està dient que una de les actuacions més inoblidables ha estat la de Bo Burnham, i com que no sabia qui era Bo Burnham —malgrat que aquest cantautor de 19 anys ja ha tingut més de 60 milions de visites a Youtube (va començar la seva carrera fent-hi videoclips casolans)— vaig buscar-lo per internet i d'aleshores ençà no deixo d'escoltar les cançons d'aquest home de Massachusetts perquè té una qualitat que envejo d'una manera netament incondicional: li importa un rave el que els altres opinen del que fa, perquè l'única cosa que li importa és poder fer exactament el que li dóna la gana. Per tant, tot el que fa és irreverent, insòlit, aparentment improvisat i (inevitablement) molt ofensiu per segons qui. Com diu la vella dita: “Si dius quelcom i de debò, sempre acabaràs ofenent algú/però si mai no dius res de res, ningú no et dirà ni piu”. Burnham té cançons sovint força surrealistes dedicades a les matemàtiques, els sordmuts, la ironia... o bé a l'estimada: “Et necessito com una prova necessita un advocat/com Kennedy necessitava un cotxe blindat”. Una de les millors, segurament, és Welcome to YouTube, que no tenia cap inconvenient a cantar en directe al canal YouTube Live: “YouTube és que el que fa falta en aquest país/una generació de joves que no malgastin el temps amb llibres/no hi tens res a perdre/excepte tots els teus amics”. Se m'ha acudit que Burnham és prou bo per arribar fins i tot al nivell si fa no fa insuperable del seu homòleg català, Albert Pla, que també va començar ben jove. Temps al temps.

Matthew Tree, Avui, 23/08/2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir