Calma

Dilluns passat, aquest diari va dedicar una pàgina sencera a una falsa amenaça de bomba al santuari occità de Lourdes. Uns 30.000 visitants —n'hi ha 6 milions cada any— van ser evacuats (cantaven i resaven joiosament, segons el cap de premsa d'aquest indret sagrat). Qui vulgui saber fil per randa la història de com una noia diminuta de 14 anys dita Bernadeto Soubirous va afirmar, el 1858, que havia vist “uo petito damizelo” —que li va assegurar que era la “immaculada concepciou” en persona— la trobarà ben explicada a la novel·la Les senyoretes de Lourdes (2008), de Pep Coll. Ara bé, pels que no creiem, d'entrada, en la Mare de Déu i encara menys en les seves aparicions, n'hi ha prou amb tan sols un parell de detalls de la història per descartar-la com a fefaent: el fet, per exemple, que l'aparició, a més de ser tan nana com la mateixa Bernadeto, portava l'uniforme inconfusible d'un orde religiós al qual aquesta es volia apuntar.
Per cert, l'amenaça de bomba recent és igual de dubtosa. Qui trucava no feia servir cap dels codis emprats pels terroristes de debò, perquè la policia els distingeixi dels bromistes; i a més parlava, segons el prefecte del departament, “amb un fort accent mediterrani que semblava bastant decidit”. Què vol dir un accent mediterrani? Que era occitanoparlant, potser, com la Mare de Déu? I només semblava bastant decidit? Bastant o prou? En fi, tot plegat porta a pensar que diumenge passat desenes de milers de persones que creien en una aparició força suspecta van ser evacuades a causa d'una amenaça ídem. Una simetria quasi miraculosa.

Matthew Tree, Avui, 19/08/2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma