dilluns, 30 d’agost de 2010

Els límits de la realitat

Per primera vegada en la història, el 27 d’octubre del 1935 els escaladors Costa, Balaguer i Boix van ascendir al Cavall Bernat, l’agulla de la muntanya serrada. Quan després ho van explicar, els més escèptics no els van creure. El 15 de març del 1936 Costa va repetir la gesta tot sol i per convèncer els incrèduls Ràdio Barcelona ho va retransmetre en directe. Ara bé, només perquè ho van retransmetre per la ràdio no entenc que els escèptics s’ho creguessin. Quins bledes. Si ets escèptic, aguanta, resisteix. No cedeixis de seguida. Toca l’ase, que no t’herniaràs. Això és com aquells ateus que es converteixen: quina poca fe en la inexistència de Déu.
A Dies de ràdio, dins d’El matí de Catalunya de Ràdio de l’estiu, Estel Batet recupera moments culminants de la cadena. Un d’ells és del 1988, la retransmissió via satèl·lit de l’ascensió al K2, el cim més arriscat de l’Himàlaia, a càrrec de l’expedició K2/Banc de Sabadell –són els que pagaven, no que el president i tot el consell d’administració hi pugessin amb grampons i piolets (jo els hauria retirat els estalvis a l’acte)-. Però l’expedició no va fer el cim, en van quedar a uns metres escassos dins d’una borrasca de vent i neu. Encara que una cosa així hauria comportat trepitjar, escopir i ballar una jota tortosina sobre el codi deontològic del Col·legi de Periodistes, van tenir temptacions de falsejar-ho i fer veure que hi havien arribat? No, seria impensable. La ràdio només difon la realitat i els oients ens la creiem a cegues, estabornits sota tones d’informació i rigor periodístic.

Enric Gomà, Avui, 28 d'agost del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir