divendres, 20 d’agost de 2010

Esgarriat

El meu vol de Gatwick al Prat, dissabte passat, dia 14, va ser cancel·lat; com que això no m'havia passat mai, tenia curiositat per veure com els d'Easyjet ho arreglarien. Primer, van rebobinar els passatgers, com si diguéssim –vam haver de recollir l'equipatge i retornar tot el que havíem comprat al Duty Free– i tot seguit ens van entaforar en un autobús que ens va portar al Holiday Inn més proper, l'ambient enxubat del qual s'assemblava al d'una llar d'avis amb catifa; és cert que l'interiorista havia fet algun esforç perquè els clients tinguessin la il·lusió d'estar encara de vacances –el bar, per exemple, es deia, jocosament, The Hub– però les cares llargues dels passatgers esgarriats que hi bevien van delatar la naturalesa postissa de tot plegat.
Per fugir-ne, vaig fer un tomb pel poble del costat, Horley. Va resultar ser un d'aquells pobles alhora pròspers i depriments, tan típics del sud d'Anglaterra, amb renglera rere renglera de cases grosses, engreixades encara més per uns jardins extensos. L'ambient que s'hi respirava, de fet, era molt semblant al de l'hotel, amb la diferència que els habitants de Horley mai no seran traslladats cap a una destinació diferent.
A poc a poc em va anar entrant una sensació de pànic: i si el vol promès per l'endemà també es cancel·lés? I el proper? I si em deixessin abandonat prop d'aquest poble tan acabalat com moribund, en què l'aire mateix sembla afeixugar tant el cos com la ment? En tornar, per fi, a Barcelona, se'm va acudir que encara no he trobat cap lloc que sigui l'equivalent català de Horley. Alguns de vostès, potser sí?

Matthew Tree, Avui, 20/08/2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir