Homes il·lustres

A Cel obert d’estiu de Ràdio 4, conduït per Aser Ruiz –que enraona amb la cantarella de Ramon Pellicer, molt en voga entre la població locutora-, envien els oients a parts remotes del món mitjançant un concurs en què s’han de respondre preguntes sobre la ciutat on viatjarà el guanyador.
La setmana passada van sortejar un viatge a la ciutat del Quebec. Tot elogiant els atractius de la rodalia, ens van fer saber que l’illa d’Orleans és un dels indrets predilectes de poetes i artistes. A moltes guies turístiques també apareixen comentaris com aquest, que em desconcerten. Per què ens hauria d’interessar conèixer un lloc freqüentat per poetes i artistes? Seria molt millor que el freqüentessin cardiòlegs –per si ens agafa una angina de pit-, mecànics de cotxes –per si tenim una pana- o astrònoms –perquè ens indiquin l’estrella polar i així orientar-nos i tornar a l’hotel si ens extraviem de nit-. Què ens aportarien els poetes i els artistes, tret d’una pintura abastracta, que no crec que ens regalessin? Per què ens hauria d’agradar coincidir-hi? Si ens trepitgen, experimentarem menys dolor? Una empenta d’un escultor que dugués sota el braç una obra seva titulada El pes de la memòria ens alegrarà el dia? Que potser els seus criteris sobre l’illa d’Orleans són més valuosos que els d’un cansalader o els d’un torner fresador? A Barcelona, per res del món no aniria a cap lloc freqüentat per poetes i artistes. Sé d’un director d’orquestra que el seu restaurant preferit és el Burguer King. Li agrada anar-hi després de dirigir una simfonia de Mahler.

Enric Gomà, Avui, 18 d'agost del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma