Material sensible

Us presentem el guió d'un curtmetratge que aviat formarà part d'una nova campanya de sensibilització lingüística que té com a lema Parla'ls en català, encara que tinguin la pell fosca. Escena: una botiga/bar/farmàcia a qualsevol indret de Catalunya. És l'estiu del 2011. Entra un client d'origen llatinoamericà/africà/nord-africà que és un dels 118.000 residents catalans nascuts a fora que el 2010 van decidir aprendre el català (Avui, 19/7). Client: “Bon dia”.

Botiguer/bàrman/farmacèutic (en un castellà lent i accentuat i amb la veu ben alta): “¡Buenus días!”.

Client: “Sisplau, voldria tres-cents grams de pernil dolç / posi'm un cafè amb llet amb la llet calenta / necessito quelcom per calmar-me els nervis, que últimament estic molt estressat a causa d'uns problemes que tinc a la feina.

B/b/f: “Perdone, ¿qué ha dicho? ¿Jamón york / un café con leche / algo para el estrés?”.

Client: “Efectivament, una mica de pernil dolç / un cafè amb llet / alguna cosa per a l'estrès”.

B/b/f: “¡De acuerdu!” (El botiger/bàrman/farmacèutic serveix). “Dos amb quinze. Ai, quiero decir, ¡dos con quince!”.

Client (exasperat): “Sap què? Estic fart que, després d'haver-me esllomat de valent per aprendre el català, ningú no me'l parla ni pagant! Dóna'm una ampolla de ratafia / un conyac dels més forts / totes les pastilles antiestrès que tingui. Mercès i passi-ho bé!”.

B/b/f: “¡Adiós, muchachu!”. (L'escena es repeteix tot l'any amb desenes de milers de catalanoparlants d'aspecte estranger, fins que segons quins catalanoparlants de soca-rel facin un cop de cap d'una punyetera vegada.)

Matthew Tree, Avui, 11/08/2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma