Préstecs

Quan, fa força anys, donava classes d'anglès en una fàbrica de màquines de fer punt –la Jumberca badalonina, aleshores la segona empresa exportadora de Catalunya i avui una barraca en un descampat–, els tècnics m'explicaven que moltes de les paraules catalanes del ram havien entrat al castellà, ja que van ser els catalans els que havien inventat o adaptat la tecnologia i per tant la terminologia especialitzada. Em va sorprendre que els parlants de qualsevol idioma, i menys l'espanyol, haguessin volgut manllevar mots del menyspreat idioma de Joanot Martorell, ni que fos per fer teixits.

Més endavant, però, vaig descobrir que algunes paraules més havien contaminat el castellà: paella, ensaïmada, orxata i fins i tot vaixell –protagonista de tantes lluites amb el temut barco– que es va castellanitzar com a bajel.

Encara més sorprenent, potser, és que el català hagi contribuït amb quatre mots a l'omnipresent idioma anglès: paraules tan comunes com barracks (caserna) o aubergine o surge (irrompre) provenen de barraca, albergínia i sorgir, respectivament.

Els catalans han regalat algunes paraules ben pràctiques, doncs, als angloparlants, que com a contrapartida només s'han dignat a obsequiar el català amb uns mots superficials o fins i tot desagradables: look, xou, fashion, feeling, mòbing, full-time...

Deu ser per això que encara hi ha catalans que se'n vengen una miqueta, ni que sigui inconscientment, tot provant de lligar-se turistes angleses amb aquella frase tan clàssica com carrinclona: “Hey, you know the Catalan word for ‘fire'?”.

Matthew Tree, Avui, 10/08/2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma