Rius de tinta

L'estiu passat, el poeta i empresari lingüístic Ryan Chandler va arrencar un projecte objectivament suïcida: una revista literària en anglès – Barcelona INK– impresa damunt paper i venuda en quatre llibreries de la capital; a més, es va limitar el contingut a escrits relacionats amb Catalunya (i sobretot, amb Barcelona) d'autors que hi viuen o hi han viscut. Per si això fos poc, Chandler –malgrat que avui la gent dóna per descomptat que tot es pot baixar d'internet, de franc– va decidir que vendria la revista pel preu no del tot popular de sis euros.

D'aleshores ençà, n'han sortit tres números més i contra tot pronòstic les vendes han anat augmentant i ara oscil·len entre 150 i 180 exemplars per trimestre. Entre els textos que hi han sortit, n'hi ha de Paul Preston, Sam Abrams i David Rosenthal; també s'hi ha entrevistat Ian Rankin i Colm Tóibín, entre d'altres; i s'hi han publicat traduccions extretes de l'obra de Màrius Serra, Joan Margarit, Joan Brossa... El quart número, que sortirà d'aquí a poques setmanes, promet ser –com es diu en anglès quan es vol elogiar quelcom– els dog's bollocks. S'hi parlarà del poeta irlandès Pearse Hutchinson (que ha fet una traducció ja mítica de La pell de brau); també hi haurà una entrevista amb Steve Toltz (que va escriure bona part del bestseller Una part del tot a Barcelona), i un cop d'ull a una novel·la escrita en anglès per la catalana Elena Moya. A més d'unes traduccions de Raimon i Riba i un fragment d'una nova obra de ficció d'un escriptor catalanopakistanès.

Provinciana, Catalonia? Com hi ha món!

Matthew Tree, Avui, 06/08/2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma