Un llibre d’agost

L’agost és un mes estrany per a les llibreries. La majoria de gent compra els seus llibres abans d’anar-se’n de vacances i hi ha estiuejants amb grans projectes de lectura, encara que després es fonguin en la calor de la platja o quedin ofegats per aquella oceanografia del dolce far niente. La clientela de les llibreries canvia: els compradors assidus desapareixen i arriben els desconeguts, que al seu torn traeixen per una vegada el seu llibreter de confiança. Si es troben en una gran ciutat, comparen fons i novetats, busquen els seus autors preferits, a veure si aquí els tracten bé. Si estan en un poble, sempre els venç la curiositat i acaben comprant un vell llibre descatalogat, una novel·leta que al seu dia no els va cridar l’atenció. És com si el desplaçament, el decorat de l’estiu, donés als llibres un atractiu extra. Altres lectors dediquen unes quantes hores a escollir quins títols posaran a la maleta, però després un descobriment inesperat —una biografia de Rasputin, per exemple, oblidada per algú a la tauleta de l’hotel— els altera tots els plans. És el que em va passar a mi fa unes setmanes. Em trobava al Pla de Mallorca, llegint uns contes de John Updike, i llavors una amiga em va regalar un llibre preciós: En la ciudad sumergida, de José Carlos Llop, editat per RBA.

Llop ha reunit una sèrie d’assajos literaris que, en el seu conjunt, s’han de llegir com una declaració d’amor a Palma, la ciutat on va néixer i viu l’autor. En un primer moment, els records personals sobre la seva família van construint un retrat social i personal de la Mallorca dels anys 50 i 60. Després són els personatges històrics que alguna vegada van passar per la ciutat, o van parlar-ne en alguna banda, els que li donen una categoria mítica. Llop disfruta traçant connexions del record, lectures que s’entrecreuen, detalls i anècdotes. La seva prosa transmet al lector vivesa i passió, li encomana la seva curiositat per la vida. Els referents que omplen aquest espai literari van de Guillem de Torroella a Simenon, de Tintín a Borges, de Jimi Hendrix a Villalonga, de Demis Roussos a Visconti, de Miquel Barceló al cardenal Despuig. Tots ells —i molts més— en dansa gràcies al desig de José Carlos Llop d’«escriure la ciutat», com confessa al final del llibre. Un festí.

Jordi Puntí, El Periódico, 28 d’agost del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma