Com deia Tertul·lià

Ha nascut un tertulià de ràdio insospitat, Risto Mejide, publicista i jurat cítric d’Operación Triunfo. Va tertuliejar a El matí de Catalunya Ràdio amb Àlex Salmon –director d’El Mundo Catalunya-, Enric Hernández –director d’El Periódico- i Joan Campmany –el publicista que es va inventar l’acrònim ZP per designar Zapatero, i encara que ell no ho ha reconegut, intueixo que es va inspirar en ZP-11, el xampú anticaspa-. Vaig esperar il·lusionat que d’un moment a l’altre Risto Mejide saltés al coll dels seus companys: “Salmon, amb aquesta opinió no omples un geriàtric” o “Campmany, has desafinat tant que m’ha caigut l’orella”. No, Mejide es va comportar amb discreció i tacte. I tal com es llegeix a la Viquipèdia, “la seva sòlida base de coneixements en màrqueting l’han convertit en un personatge molt escoltat en qualsevol espai que se li atorga”. Qualsevol diria que l’entrada se la va escriure ell mateix.
Els directors de diari ens van revelar que ells treballaven per canviar les estadístiques –llegiu-hi enquestes-, passant la informació pel seu sedàs ideològic. No em vull atribuir mèrits immerescut, però ho sospitava vagament. També la publicitat pretén influir sobre la societat. Per això em va estranyar l’opinió de Campmany quan va dir que la gent no està per la independència i que ERC no toca la cançó que la gent vol sentir. Em va desconcertar que ho digués un publicista, ja que precisament la seva feina és convèncer els escèptics i els equivocats de les virtuts immenses del sabó El Lagarto, de l’acreditada casa Barangé.

Enric Gomà, Avui, 18 de setembre del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma