Construeix el ‘Titanic’ en cent setmanes

Cada any que passa és més difícil decidir si l’estiu ja s’ha acabat. La meteorologia, que tradicionalment ens hi ajudava, ha après a fer-se la despistada. Els turistes ara ja no són de temporada i visiten Barcelona durant tot l’any. Per comprendre que anem de cara a la tardor, la millor manera és fixar-se en alguns senyals que es repeteixen cada setembre: l’estiu s’acaba quan s’estrena una nova pel·lícula de Woody Allen, quan ens vénen temptacions de fer un curs d’anglès o d’apuntar-nos a un gimnàs (tot i saber que per Nadal ho deixarem córrer) i quan el quiosc del barri s’omple de fascicles col·leccionables.

L’altre dia em vaig entretenir una estona a veure les novetats d’aquest nou curs i l’oferta em va marejar. La vaixella de color rosa, per peces, d’aquesta cosa anomenada Hello Kitty ensenyarà a les nenes el concepte aixovar, i mentrestant els nens (i els nens grans) podran fer la col·lecció de camions dels anys 50, 60 i 70. Els adults es poden deixar entabanar per fascicles tan apassionants com un curs de ganxet fàcil, una guia de bolets ibèrics (t’hi regalen un ganivet) o les gran sagues de la novel·la romàntica. Si no són gaire de llegir, sempre poden triar una sèrie de flautes de fusta per imitar cants d’ocell, una col·lecció de rosaris històrics o un joc d’escacs amb les figures de La guerra de les galàxies.

Quan en parlo amb algun amic, sempre ens preguntem qui compra fascicles, però el bombardeig d’anuncis a la televisió demostra que són rendibles. Jo sospito que molta gent fa la col·lecció del que sigui —o com a mínim la comença— perquè així tenen un projecte que durarà uns quants mesos, una perspectiva de futur que els fa sentir actius i esperançats. Tampoc no s’ha de descartar l’ímpetu acumulador, l’afany consumista d’atresorar objectes inservibles, que agafen pols a la vitrina i serveixen perquè els nens de les visites s’hi entretinguin una estona.

Tots aquests elements conflueixen en l’aposta més rellevant del quiosc per a aquesta temporada. Es diu Construye el ‘Titanic’ i durant cent setmanes, cent, et proposen que vagis muntant peça per peca la maqueta del transatlàntic més famós de la història. Qui tingui la paciència d’arribar fins al final, descobrirà que la bèstia fa més d’un metre de llargada. El que no aclareix la publicitat és si amb l’última entrega t’hi regalen un iceberg perquè el puguis enfonsar al safareig de casa. Espero que sí.

Jordi Puntí, El Periódico, 20 de setembre del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma