dissabte, 18 de setembre de 2010

El destí de Gaia

Aquests dies ha passat per Barcelona el científic James Lovelock, que ha divulgat les seves teories terribles (però molt realistes) sobre el futur del planeta. Lovelock, que té 91 anys, fa més de mitja vida que alerta sobre l’escalfament global, però només en l’última dècada els seus llibres i conferències han superat el cercle dels ecologistes i han arribat a més gent. El 2007, per exemple, els mateixos dies en què Mariano Rajoy i altres dirigents del PP encara qüestionaven el canvi climàtic, Lovelock va publicar a Espanya un llibre tan extraordinari com devastador: La venganza de la tierra (Planeta). Hi desenvolupa la Teoria de Gaia, una hipòtesi revolucionària que no tots els científics compren (com es diu ara): la Terra —o Gaia, com l’anomena ell— és un ens viu i s’autoregula. Per aquesta raó, quan la humanitat la maltracta, Gaia utilitza els seus recursos naturals per restablir l’ordre físic i químic i garantir la supervivència dels ecosistemes que la integren. Així va ser fa milions d’anys i així tornarà a ser si no reaccionem a temps.

Els detractors de Lovelock desconfien de les seves idees. Els semblen una barreja de les fantasies a l’estil d’Avatar i el hippisme de Gaia. Altres apel·len a la seva avançada edat per caricaturitzar un nostradamus boig que es diverteix amb el seu missatge catastrofista. Com tot investigador amb una missió, Lovelock sobrevola els seus detractors i es preocupa tan sols de fer-nos reaccionar a través de les seves prediccions. En la seva recent visita, el panorama que ha dibuixat per a la Terra està a un pas de ser irreversible. El titular de l’entrevista en aquestes pàgines parlava per si mateix: «La vida sobreviurà al canvi climàtic; la humanitat, no ho sé». Lovelock creu que ja és massa tard per aturar l’escalfament; el màxim que es pot fer és frenar-lo. Si fa falta, assenyala, s’haurà de recórrer a l’energia nuclear com a solució. Tot fa pensar, doncs, que s’acosta el dia en què els ecologistes hauran de revisar les seves conviccions de fa 40 anys —«Nuclear no, gràcies», deien els adhesius que enganxaven en els seus Dos Cavalls— i decidir si s’alineen amb els buròcrates o s’estimen més ajudar aquesta cosa anomenada Gaia. La vida dóna moltes voltes, igual que la Terra.

Jordi Puntí, El Periódico, 18 de setembre del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir