L'espectador impacient

Arran de la mort de Joaquín Soler Serrano, a tothom se li ha despertat una nostàlgia arravatada per A fondo, aquelles entrevistes a escriptors com Borges, Dalí, Pla, Cela, Cortázar, Rodoreda, Rulfo, Vargas Llosa, etc., i també a artistes com Alberto Sordi i Chabuca Granda, cèlebre per cantar La flor de la canela, a l’UHF (és el nom antic de La 2, no els serveis secrets ucraïnesos) entre el 1976 i el 1981. Tothom coincideix en què en la televisió actual seria un exercici impossible i, com és costum, els periodistes han interpretat amb entusiasme aquell gran èxit de la cançó lleugera, Vivim temps mediocres. Soler Serrano els entrevistava amb elegància i amabilitat, que no és poca cosa. Però per afirmar que era un entrevistador excel·lent, l’hauríem de comparar amb altres entrevistadors que van disposar d’unes condicions semblants a les seves: un temps generós i una entrevista en to de conversa amb un gegant de l’escriptura. Només se m’acut Bernard Pivot, del qual he pogut veure unes quantes entrevistes (la de Nabokov és la més recordada per l’anècdota del whisky servit en una tassa de te –també es va burlar de com els rossellonesos pronuncien la erra, que em va semblar com un acudit vell sobre serenos gallecs-). Un altre seria el crític alemany Reich-Ranicki, però no és comparable, perquè en el seu espai Das Literarische Quartett no entrevistava escriptors, sinó que se centrava en la crítica literària, excomunicava o repartia benediccions.
Ara –es repeteix com si fos un idea brillant- A fondo no seria possible. Però no per la perversitat galopant de les televisions, la seva vulgaritat, oportunisme i idiotesa, una visió que no comparteixo gens (a la televisió hi ha de tot, com en un tren de rodalia), sinó perquè la societat ha canviat. Quants espectadors seguirien avui una entrevista de dues hores amb Javier Marías, Miquel Barceló o Antonio Gala –aquesta seria una prova de foc-?


Enric Gomà, Time Out, 15 de setembre del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma