dijous, 23 de setembre de 2010

Mam?

Potser perquè des de fa unes setmanes estic en plena llei seca, em crida l’atenció llegir novetats sobre el mam. Ho acabo de fer en una d’aquelles publicacions que solen passar desapercebudes, tot i contenir saviesa a cabassos: al volum XXXII de la revista Estudis Romànics (IEC, 2010). Entre desenes de treballs més llargs i complexos, destaca un article de Dolors Bramon sobre l’etimologia del terme en qüestió: “Mam. Un berberisme en el llenguatge infantil català”. La cosa té la seva gràcia. Bramon reprodueix l’opinió de Joan Coromines: “naturalment no té res a eure amb l’àrab (aigua) com ens han volgut fer creure algun arabista ingenu i altres que... beuen a galet”. El mestre demostra la seva posició observant que en l’àrab d’Espanya aquest mot es pronunciava me o mi, segons els dialectes andalusins. En conseqüència el mam tindria origen llatí, fins i tot vinculat al verb mamar. Però vet aquí que Dolors Bramon proposa ara, amb una sòlida argumentació, que “l’ètim més probable de l’expressió catalana i valenciana que aquí ens ocupa és el terme aman, que significa aigua en els parlars berbers”. El mam ens agermana amb la llengua amaziga, doncs. Brindem.

Màrius Serra. Avui. Dijous, 23 de setembre de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir