Suïcidi i càries

La Diada Nacional de Catalunya se celebra entre el Dia Mundial de Prevenció del Suïcidi –el 10 de setembre- i el Dia Mundial de la Salut Bucodental –el 12 de setembre-. No hi vegin una casualitat, sinó un advertiment subtil a la població catalana, ordit per un cervell brillant i emboscat en algun organisme internacional. Al voltant del risc de suïcidi, ens suggereix hàbil que un debat polític basat per sistema en la retòrica desfermada, l’eslògan radical o el moderat –tant vacus l’un com l’altre-, l’amenaça apocalíptica, l’exhibició columbòfila i el seny mesmeritzat conduïria el nostre país a les portes de la mort. Perquè, com va escriure Heliogàbal el Persa, “suïcidar-se és perdre el temps”.
Sobre la salut bucodental, al·ludeix a tots aquells locutors de ràdio i televisió espanyols que no poden pronunciar un sol i escadusser nom o topònim en català, a causa d’afeccions bucodentals molt serioses que han descuidat durant anys, per falta d’higiene democràtica. Aquesta incapacitat manifesta, encara freqüent, es deu un excés de tosca jacobina, saburra castissa, gingivitis idiomàtica –aquell mal que provoca que les genives s’inflamin davant d’unes declaracions en català- i el fre desviat (el de la llengua). Per desgràcia, no totes aquestes xacres estan ateses per la Seguretat Social. Queda tanta feina per fer en aquest camp vast i apassionant que és la salut bucodental espanyola. Cal raspallar les dents amb força, de dins a fora i de dreta a esquerra. A la banda esquerra també hi ha molta càries. Fins avui només s’han blanquejat les dents.

Enric Gomà, Avui, 11 de setembre del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma