Suport cefalòpode

Tot l’estiu l’he passat intrigat i rumiant sobre els dots endevinatoris del pop Paul, que va encertar el vencedor del campionat mundial de futbol. Sé que, com el Festival de la Cançó del Mediterrani i el segrest de Quini, no és un assumpte d’actualitat estricta. Però hi ha fenòmens que ultrapassen la notícia més immediata. Em nego a haver d’esperar la defunció del pop Paul d’una angina de pit, seguida d’aquells obituaris dels diaris tan emotius, amb titulars com No oblidarem el seu somriure. Tot arribarà, perque Paul és un pop provecte i segons sembla tancarà els ulls a la llum de la peixera abans del pròxim mundial. Me n’he assabentat gràcies a Españoles en la mar, de Radio Exterior de España, que escolto sovint, un espai sobre el dia a dia dels mariners espanyols, les il·lusions, els neguits, curiositats marítimes, quins pirates cuinen pitjor i coses així. Españoles en la mar acompanya els mariners que pesquen lluny de casa i els ajuda a combatre la soledat (no han llegit Pantaleón y las visitadoras). Abans de res, ens van aclarir que Paul no és més intel·ligent que els altres pops –un desgreuge oportú, hi havia un malestar molt acusat entre els cefalòpodes-. Només havia de triar entre dues peixeres amb la bandera del país corresponent i un biòleg de Vigo ens va explicar que Paul es devia sentir atret per les franges vermelles i la groga del mig. Entre els pops són colors molt celebrats, una dada que hauria d’omplir d’esperança els partidaris de la selecció catalana de futbol. Espero que no tornin a trepitjar un restaurant gallec.

Enric Gomà, Avui, 8 de setembre del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma