dissabte, 25 de setembre de 2010

Tres germans i un destí

Joan, Pere i Toni Vall són els germans Dalton del cinema català. El mitjà, el Pere, el més implacable i de vegades cruel com Bob Dalton –els seus articles i crítiques deixen a l’ombra el tiroteig d’O.K. Corral-, des de Fotogramas i Time Out. El gran, astut com Grat Dalton, dirigeix el catau on s’embosquen després cometre els seus cops, la botiga de cinema Cinemascope, del carrer de la Perla núm. 29 de Barcelona. El Toni –aquest seria Emmett Dalton- el coneixen de sobres gràcies a aquesta modesta columna que m’acull bondadosa. Aquesta temporada Toni Vall també dispara i llança el llaç des d’El món a RAC1, els dilluns a mig matí, al costat de David Broc. Si la temporada anterior Sergi Pàmies s’encarregava de la televisió –en moltes ocasions, hi haurien de suprimir el prefix i la preposició- i David Broc del cinema, aquesta constato que Broc i Vall actuen més alhora. No es reparteixen els territoris (cinema i televisió, l’est i l’oest del Colorado), sinó que tots dos assalten diligències i incendien alhora els ranxos de les productores i cadenes més criminals. Cal celebrar la llibertat, ironia i mala lactància amb què cobreixen de brea i plomes la pitjor televisió segons els seus criteris, a l’altre extrem de tants espais culturals que ens endinsen en un món rosat i flonjo com un núvol de sucre, on escriptors i artistes es converteixen en portadors del foc sagrat de la sensibilitat, el pensament i els valors morals -n’hi ha que semblen catequistes-. Quan s’apedrega el cinema i la televisió, més àgils i desperts es tornen. Com els gats.

Enric Gomà, Avui, 25 de setembre del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir