Urbanitat amb els morts

De petit tenia por que se m’aparegués Sant Antoni de Pàdua. Ni hauria sabut de què enraonar amb una aparició celestial –llavors encara no m’agradava el futbol-, ni m’atreia gaire que una llum resplendent m’encegués i després haver de dur ulleres. Anys més tard, vaig pactar amb una tia meva que el primer que es morís s’apareixeria a l’altre per explicar-li com és la vida eterna, quin aspecte tenen els ressuscitats, activitats més habituals i horaris, etc. Prudents, vam acordar que ens apareixeríem un matí de dissabte, perquè és una nosa que els difunts se t’apareguin en un dia feiner. Després no ets bo per a res. Fa un temps que la meva tia ens va deixar i des de llavors que els matins de dissabte estic pendent de la seva visita, tot i que això no m’impedeix anar a plaça. Com veuen, estic familiaritzat amb el món d’ultratomba, que respecto. A partir d’una edat, la vida es torna un diàleg amb els morts. Cada vegada que la veig, em commou com acaba Volver, la pel·lícula d’Almodóvar, quan una malalta de càncer abraça un espectre i ell li promet que mai més no estarà sola.
A Telecinco van estrenar Más allá de la vida, en què una mèdium anglesa, Anne Germain, entra en contacte amb difunts i transmet missatges seus a parents pròxims, que l’escolten expectants. Sota la llum glaçada del plató, la mèdium va desgranant tot de visions, notícies i avisos dels morts. Però Germain ho recita com si fos una lliçó, mecànica, sense cap atmosfera. No queda clar en quin moment va tenir els contactes ultraterrenals, ja que arriba al plató amb els deures fets, visionada i apareguda de casa, i ho narra com si fullegés el Lecturas. No hi estaria de més un ritual misteriós, una cerimònia greu, inquietant. Encara que fos per quedar bé. Si cal fingir una mica, es fingeix. Més que res per consideració amb els morts que, siguin on siguin, no es mereixen aquest tracte. Després es disgusten. I amb raó.

Enric Gomà, Time Out, 1 de setembre del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma