Usuarilàndia

Aquella dona segura i alegre, exitosa en la feina, mare amorosa, esposa seductora, esportista consumada i que a més a més porta la compresa correcta és un dels tants clixés dels anuncis televisius, que a la ràdio s’adapta d’una manera irritant: una veu femenina joiosa, esclatant, que et recomana al límit del cobriment de cor una marca de tornavisos. Quan algú se m’adreça en aquest to exultant, no li dono gaire crèdit (sospito que s’ha excedit amb la ginebra o el Prozac). Sentia l’altre dia l’Informatiu migdia de Catalunya Ràdio quan tot d’una, en un anunci de la Generalitat, una dona em va convidar fervorosa a fer ús de les biblioteques, àvida que llegeixi encara més –per l’administració, mai no llegim prou, és com un malson-: “Ets un dels 23 milions d’usuaris de les biblioteques públiques de Catalunya?”. Tant entusiasme em va posar en guàrdia: 23 milions d’usuaris? Com? Els catalans som set milions i mig. D’on surt tanta gent? Vénen els aragonesos a llegir al nostre país? Els turistes dits de borratxera, llegeixen entre copa i copa? S’explica si vol dir que en un any, suposo, s’han fet 23 milions de préstecs –en sala o per endur-se a casa- (ignoro si hi entra aquell senyor que només llegeix l’Hoy de Badajoz). Prenent aquest patró, a Catalunya tindríem, posem per cas, 42 milions de consumidors –com els usuaris de les biblioteques- que trien Supositoris Vilardell. Comptat així, jo sol sóc trenta-nou usuaris. I començo a veure-hi doble i a sentir veus. I truco a un altre usuari –psiquiatre- i li pregunto quan vam deixar de ser ciutadans.

Enric Gomà, Avui, 4 de setembre del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma