El cop de gràcia

Tres gags per pàgina, un gag cada vint segons: és la norma clàssica en una comèdia de situació, que si es vol es pot incomplir, amb el risc que la comèdia s’acabi assemblant a un reportatge d’Informe Semanal (no és senzill somriure amb la política nuclear de Corea del Nord). Cal que els gags estiguin presents en el guió amb punchlines (gags de diàleg) i accions, actituds, reaccions ben calculades. No és recomanable escriure un guió neutre, asèptic, despullat de tota ironia i deixar l’humorisme en mans dels actors, amb el pretext que ells ho resoldran amb aquella gràcia gitana que Déu els ha donat (sempre que no hi actuï Rosa Maria Sardà, capaç de convertir en graciosa la llista de defuncions de Sancho d’Ávila). Una vegada tenim el guió amb els punchlines ben definits (originals, sorprenents, res de “Eres más feo que el Fary chupando un limón”), el gran repte dels actors és dir-los amb gràcia. Una norma clau és que no s’avancin amb grans somriures entremaliats –això és telefonar el gag-. Tampoc no han de riure els propis punchlines i els altres intèrprets no els han de rebre amb gresca i xerinola, com si fossin espectadors agraïts. Sobre això, els actors anglesos ens donen una lliçó: en una comèdia, no somriuen ni riuen mai.

A Las chicas de oro de La 1, tota l’estona estan celebrant els propis gags, en la tradició del vodevil madrileny. A l’original, The Golden Girls, Estelle Getty, que fa de Sophia Petrillo, és dura, feridora, aspra, egoista, malparida. Mentre que en la versió espanyola Alicia Hermida la interpreta com si fos una dona molt salada, sortida d’un sainet dels germans Quintero. I Concha Velasco, Lola Herrera i Carmen Maura –aquesta menys, perquè actua en una altra sèrie- l’escolten encantades com dient “¡Ay, qué risa, María Luisa!”, que és el que va exclamar Carles IV davant la seva esposa Maria Lluïsa de Parma en unes circumstàncies que el pudor m’impedeix revelar.

Enric Gomà, Time Out, 6 d'octubre del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma