Hodiern?

Al discurs que Pompeu Fabra va pronunciar l’any 1924 com a president de l’Ateneu Barcelonès llegeixo la llista de tasques ciclòpies que la generació de Fabra va emprendre per transformar la llengua catalana en una eina moderna i eficaç. Impressiona la tossuderia i el rigor que traspua el projecte: “examinar un per un tots els mots, les significacions de cada mot, totes les construccions i frases fetes de la llengua actual, a fi de descobrir-ne tots els castellanismes i incorreccions...” L’estudi de la llengua antiga hi és invocat, però sempre amb els ulls fits en el futur. Fabra posa l’èmfasi en la llengua moderna amb una paraula que crida l’atenció, perquè és una de les poques del discurs que avui percebem com un arcaïsme: “estudiar pregonament la llengua antiga i els parlars hodierns”. Hodierns? Vet aquí un adjectiu derivat d’avui (d’hui) que volia dir “del dia d’avui, del temps present” i que, tanmateix, ha quedat atrapat en el passat. En desús. Una paradoxa, doncs, que un terme destinat a tractar amb el present immediat perdi el tren. Altrament, hodiern hauria pogut desenvolupar un nou sentit relacionat amb l’AVUI. Gairebé com un gentilici d’aquest diari.

Màrius Serra. Avui. Dijous, 21 d'octubre de 2010

Comentaris

  1. Aquest adjectiu encara no ha dit la última paraula.
    Ja fa uns quants anys que el nostre estudi de disseny web es diu Hodiern. Pots comprovar-ho a www.hodiern.com , es el domini que usem des del 2002. I si busques per hodiern al Google ( reconec que es un cas poc comú ) sortim els primers.
    Estem molt orgullosos pq li donem vida a una paraula oblidada.

    Vam descobrir la paraula jugant amb diccionaris de sinònims. Hodiern significa el mateix amb anglés que amb català. Això a la nostra professió es molt interesant.

    Bé, felicitats pel blog.

    PD: Als matins no intento resoldre els teus enigmarius pq encara estic massa adormit i enfeinat pero em distreu molt saber les repostes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma