Les seves ocupacions

S’ha d’agrair que dos tertulians d’El matí de Catalunya Ràdio, Joan Queralt i Pere Portabella, distingissin els ocupes que habiten immobles en desús, com a protesta per la política d’habitatge, dels incendiaris que cremen cotxes de la Guàrdia Urbana. Després, aquells vàndals –pobres, els vàndals arrosseguen una mala reputació immerescuda, per uns quants que van saquejar Roma l’any 455 ho paguen tots els altres que eren molt de casa-, aquells vàndals, doncs, es van refugiar a l’antic Banesto de plaça Catalunya, que havia estat ocupat. Durants els dies de l’ocupació, cada vespre hi anava a escoltar els debats dels assamblearis. Curiosament, ningú no va riure quan un va proposar “trencar-ho tot” ni quan es va recollir a les conclusions. Quina feinada i quina mandra. Si em fan abatre un fanal d’en Falqués del passeig de Gràcia, em torno ultraliberal a l’acte.

Tot d’un plegat Portabella ens va agafar per sorpresa dient: “Jo he tingut experiències d’ocupa”. Per la sogra de Sant Pere, un tertulià que ha estat ocupa i que s’ho mira des de dins!, vaig proferir admirat. Però l’alegria és breu a la casa del pobre: “Nosaltres vam ocupar el monestir de Montserrat, amb la complicitat de l’abat”. Es referia a la tancada de Montserrat del 1970. Per entendre’ns, quan ocupes un immoble amb la complicitat de l’amo, més que un ocupa ets un convidat. Si t’hi quedes més temps del que caldria, et converteixes en un gorrer, un menjapà. Però no en un ocupa. No ets cap ocupa si els habitants de la casa et porten mantes i els nens et canten El Virolai.

Enric Gomà, Avui, 6 d'octubre del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma