dimecres, 20 d’octubre de 2010

L'escull més seriós

Una pregunta cabdal sobre la independència de Catalunya que la gent es fa –i n’hi ha que els veus amoïnats de debò- és aquesta: si Catalunya fos independent, en quina lliga jugaria el Barça? En una lliga catalana, contra el Palamós? (Sempre diuen el Palamós, mai la Rapitenca o el Santboià). A mi aquesta qüestió em desvetlla cada nit entre suors fredes, arrítmies i espasmes, només m’assereno mitjançat un combinat d’ansiolítics i el Telèfon de l’Esperança. Ja el president De Valera es va plantejar desdir-se de la independència d’Irlanda amb vista a la possibilitat remota que l’equip de rugbi del seu país hagués d’abandonar el Torneig de les Cinc Nacions. També a Mahatma Gandhi el van assaltar dubtes de caire esportiu sobre la conveniència o no de la independència de l’Índia. Per uns altres camins ben diferents hauria avançat la història si Simón Bolívar hagués intuït, en un accés de clarividència, la grandesa futura de la lliga espanyola de futbol. I aquest és un punt que crea fortes tensions internes en la cúpula d’ETA. Per aquesta raó em va doldre tant saber que la Union Esportiva Bossòst –“Del fútbol eres rey, te llaman el león”- competeix a la lliga francesa, ja des de la seva fundació als anys 20, com ens va informar el periodista Jordi Nomdedéu a Tot gira de Catalunya Ràdio. La lliga espanyola de futbol s’ha d’erigir com a prioritària en els nostres cors. Si el Barça hagués de sortir-ne i no jugués contra el Madrid, l’Almeria, l’Osasuna, etc., molts catalans renunciarien a la independència sense parpellejar. Així ens va tot.

Enric Gomà, Avui, 20 d'octubre del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir