dijous, 14 d’octubre de 2010

Pler?

El Masnou és ple de cases adossades, com tantes poblacions costaneres que han acollit munions de barcelonins en les últimes dècades. Això propicia que els masnovins de soca-rel provin de reforçar la seva identitat amb alguns detalls lingüístics. Passegeu-vos-hi amb un senyal de trànsit que prohibeixi anar a més de 90 per hora i feu pronunciar aquesta xifra a tothom. Els masnovins de soca-rel diran nouranta, amb una neutra que transformarà el 9 en nau. Els 9vinguts, en canvi, pronunciaran nu la primera síl·laba de noranta. Demaneu-li al masnoví de soca-rel que us digui “aquí hi ha moltes noies boniques” a la seva manera i us deixarà anar un genuí “aquí hi ha pler de noies”. Convideu-lo a escriure-ho en un paper. Hi escriurà ple. No pas pler, sinó ple. La pronúncia d’aquesta variant del plaer (pler: molt; a pler: de gust) ha degenerat en una etimologia popular que l’acosta al ple. Fins i tot s’han arribat a encunyar expressions noves com “ple de riure”, com volent dir “riure molt” o “un tip de riure”- El lingüista Lluís de Yzaguirre, masnoví nouvingut, va divulgar aquesta confusió al butlletí Gent del Masnou i els masnovins de soca-rel no els va agradar pler.

Màrius Serra. Avui. Dijous, 14 d'octubre de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir