Retrògrads i alegrets

Quin gran mèrit, el de l’imitador que no s’assembla gaire o gens a l’imitat. Cal un gran art per allunyar-se del model original i construir una imitació audaç i creativa, farcida d’enigmes, d’algú que gairebé ningú no reconeix amb precisió. Davant les imitacions de Los Clones d’Intereconomía TV, em vaig preguntant intrigat a mesura que van apareixent a la pantalla: ara aquest qui és? Zapatero o Fernando Esteso a Los bingueros? Josep Lluís Carod-Rovira o José Corbacho amb un raspall sota el nas? María Teresa Fernández de la Vega o Violeta la Burra? Només una televisió dinàmica i moderna exigeix aquest grau de participació dels espectadors. A mi, els imitadors que de seguida se’ls reconeix la identitat de l’imitat, sense esforç, com a Polònia i a Crackòvia, no em desperten cap curiositat, em deceben.

Al revés de Los Clones. Van imitar Ferran Adrià i em va costar una estona endevinar-ho perquè l’imitador el treia amb accent andalús. No gastava un xava pur i admirable, sortit de les entranyes de l’Hospitalet, sinó que l’imitador se’ns adreçava amb aquell deix salerós i papissot dels malaguenys. Al primer cop d’ull vaig interpretar que l’home imitava Magdalena Álvarez, encara que no entenia del tot per què anava vestit de farmacèutic dels d’abans i amb una gorra semblant a la de Martí Luter. També em va costar copsar el sentit profund del seu sentit de l’humor. No estic preparat intel·lectualment per a una mirada tan penetrant i valenta sobre la política espanyola. Quan la dreta –seriosa, responsable, constructiva- fa humor és molt més subtil que l’esquerra, sempre presonera de consignes caduques i llocs comuns. Per apreciar i fruir amb tots els matisos i al·lusions de Los Clones, abans els espectadors s’han d’haver mirat El gato al agua i Más se perdió en Cuba. Quin títol més rodó per a un espai de debat, a l’alçada de –i és estrany com no hi van pensar- Cautivo y desarmado.


Enric Gomà, Time Out, 20 d'octubre del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma