dimecres, 20 d’octubre de 2010

Sí, senyor alcalde

Pregunta de Trivial: ¿quina és la capital de l’estat de Nova York? Compte perquè té trampa... No, no és Nova York. La capital és Albany, al centre de l’estat, al costat del riu Hudson, i representa la típica ciutat del nord-est dels Estats Units, amb un downtown històric, unes famílies històriques i una històrica preferència pel partit demòcrata. Albany és, per dir-ho d’alguna manera, la germana tradicional i casta de la ciutat de Nova York. També és la ciutat on va néixer l’escriptor William Kennedy (1928), que li ha dedicat pràcticament totes les seves novel·les —l’anomenat cicle d’Albany—. Alguns segur que recorden Tallo de hierro (1983), traduïda al castellà, drama ambientat en la gran depressió i pel qual l’autor va guanyar el premi Pulitzer.

Libros del Asteroide recupera ara una altra de les seves obres més aclamades, Roscoe, negocis d’amor i guerra (2002), la lectura de la qual suposa una immersió divertida, àcida i exaltada en la vida política i social d’Albany durant el segle XX. La figura històrica sobre la qual gira en part aquesta novel·la és Dan O’Connell. D’origen irlandès, aquest senyor va agafar les regnes del partit demòcrata el 1922 i durant més de 50 anys va teixir una xarxa de clientelisme polític que li va donar el control de la ciutat. Des d’aleshores els demòcrates no han perdut mai l’alcaldia d’Albany.

A la novel·la, O’Connell es diu Patsy McCall, que comparteix el poder i els negocis amb dos personatges més: Elisha Fitzgibbon, un magnat de l’acer, i Roscoe Conway, advocat, fill d’un antic alcalde i el millor amic d’Elisha. Com indica el títol, Roscoe és qui acapara el punt de vista sobre els fets narrats, potser pel seu caràcter més somiador. La novel·la arrenca l’agost del 1945, amb el final de la segona guerra mundial. Alex, el fill d’Elisha, torna del front i serà presentat com a candidat a l’alcaldia pels demòcrates. La ciutat viu una onada de puritanisme que, des dels diaris republicans, amenaça de tancar els bordells, les destil·leries i les cases de joc, controlades també per aquest trio de capitostos. Davant d’aquest panorama, Roscoe se sent cansat i anuncia que vol abandonar la política. Aquella mateixa nit, Elisha crema uns papers i després se suïcida.

La mort de l’amic transforma les intencions de Roscoe. De cop i volta el seu amor secret per Veronica, ara viuda d’Elisha, pot tenir futur. Els negocis polítics també li exigeixen més protagonisme. La narració impetuosa d’aquest dia a dia es va combinant amb episodis de retorn al passat, a la joventut, en què l’amistat dels tres amics és celebrada com un pacte de germandat insubornable que es justifica en els fets del present.

William Kennedy sap convertir les intrigues locals en una narració fascinant, que comparteix un fons mític —les tribulacions dels egos en el poder— i a la vegada molt real, molt actual. El personatge de Roscoe se’ns converteix de seguida en un malfactor simpàtic, d’un heroisme de segona fila. La trama és complexa, amb molts personatges, però Kennedy la condueix amb un gran ofici i enginy literari, sense caure en tòpics polítics. El ritme narratiu recorda pel seu tremp E.L. Doctorow, però a vegades s’accelera i tot es torna maliciós com en una novel·la de J.P. Donleavy. Si els lectors se n’adonen, William Kennedy podria viure una reparació literària com la que va protagonitzar Robertson Davies ara fa uns anys.

Jordi Puntí, El Periódico, 20 d’octubre del 2010. [Ressenya de la novel·la Roscoe, negocis d’amor i de guerra, de William Kennedy. Libros del Asteroide, 2010. Trad. De Ferran Ràfols.]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir