Viatge al centre de la terra

Un per un, els miners van emergir de les profunditats de la terra, en aquella càpsula que semblava inventada per Juli Verne, i mil milions de persones van contemplar el final feliç, repetit 33 vegades. Mil milions de persones: 200 més que a l’última final del Mundial de futbol, és clar que la història de Xile va durar unes 18 hores —com una temporada sencera d’Els Soprano en DVD— i es va retransmetre per terra, mar i internet. Els espectadors sortien a comprar el pa, cuinaven, menjaven, feien la migdiada i, quan es despertaven, el forat encara estava allà: davant de les càmeres, alliberant miners.

Una de les raons de l’èxit mundial del rescat és que ningú hi estava en contra, ni tan sols Ahmadinejad. Tots volíem que la cosa acabés bé i necessitàvem comprovar-ho personalment. Les motivacions, és clar, eren diferents per a cadascú. Evo Morales, que va viatjar a Xile per abraçar l’únic miner bolivià, es recordava de Las venas abiertas de América Latina, el llibre d’Eduardo Galeano que Chávez va regalar a Obama. Algú va demanar l’opinió a Maradona, només per preguntar, i ell va respondre: “Tots som rescatistes i familiars”. Mentrestant, als Estats Units, la cadena CNN construïa una rèplica de la cabina de salvament: els presentadors s’hi ficaven a dins i assajaven una ganyota de pànic. Els dies previs havíem conegut alguns fets biogràfics dels 33 miners, per facilitar la identificació: hi havia el bromista i el religiós, el jove amb somnis i el futbolista que va viure la fama, el que acabava de ser pare i el que no ho volia ser...

Quan va sortir un dels primers rescatats, va recordar al món que ells no eren estrelles, tan sols miners, però l’adaptació cinematogràfica ja sembla inevitable. Fa dies que els diaris ofereixen en els seus titulars una llista de títols possibles: Resurrecció!, Viatge al centre de la terra, Els 33, Històries de la cripta. És clar que també depèn molt de qui sigui el director: Ken Loach, David Lynch o Pedro Almodóvar farien pel·lícules del tot diferents. Jo espero que al mateix temps algú s’encarregui de filmar un documental que expliqui els detalls menys obvis del rescat, que ha costat uns 14 milions d’euros. Per exemple: ves per on, diu que la càpsula de salvament la van construir a la Xina, un país on cada any mor una mitjana de 2.9oo miners. I ahir mateix, sense anar més lluny, vam saber que hi ha 17 persones atrapades per un enfonsament en una mina de Hunan. ¿Hi haurà una segona part del rescat?

Jordi Puntí, El Periódico, 18 d’octubre del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma