dilluns, 1 de novembre de 2010

El palmarès retrògrad

Apassionant, el campionat de conservadurisme religiós proposat per Oriol Amorós a El món a RAC1: “Entre l’imam de Lleida i el Papa m’ho posa difícil per escollir; estem veient dues versions bastant conservadores i retrògrades de les seves pròpies religions. En aquest aspecte, guanyaria l’imam de Lleida”. No sabem en quin lloc del rànquing quedarien el Gran Rabí sefardita d’Israel, Shlomo Amar, i el seu homòleg asquenazita, Yona Metzger. Als hindús la divisió per castes els ajudaria molt. Només em fan patir els bahaistes.

Sempre he parat atenció a les declaracions brillants i oportunes d’Oriol Amorós, secretari d’Immigració de la Generalitat. Quan l’entrevisten, desmenteix falsedats com que els immigrants reben més ajudes socials que els autòctons i que existeix una relació directa entre immigració i delinqüència. A les ràdios, hi sol trucar l’oient de torn denunciant que uns marroquins li van robar, però a mi –i és una dada tan vàlida com la de l’oient- l’últim atracador que em va assaltar sospito que era de Castella-La Manxa.

A banda d’algunes idees de Benet XVI retrògrades i conservadores–les segones no les considero per força un greuge-, a RAC1 Amorós va deixar entreveure un cert desdeny i aversió cap a l’Església Catòlica, tan habituals per aquests paratges, on una de les distraccions dels dos últims segles ha consistit a cremar basíliques i retaules barrocs. Alguns anticlericals actuals també opten al palmarès retrògrad. Des d’aquí els animo que s’espolsin la mandra i que s’encaminin cap al Museu Nacional d’Art de Catalunya.


Enric Gomà, Avui, 30 d'octubre del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir