dilluns, 29 de novembre de 2010

Frics a la carta, cuina de mercat

Fric és la catalanització de freak, que és monstre en anglès. Entre nosaltres s’ha estès més friqui, de freaky, l’adjectiu. La raó clau -és la meva hipòtesi- es deu a tots aquells individus d’origen castellanoparlant que són incapaços de pronunciar correctament els ascensors Cardellach. Els cal una vocal de suport, per no morir ennuegats. Però ni és el meu cas ni, espero, el de vostès. “Fric, és un fric!”, una denominació que tant val per a un retardat mental com per a un estudiós d’arameu. Al que surt de la norma se’l considera un fric. A la televisió els frics són els estranys, els singulars, els excèntrics. Canten sense entonar, ballen sense gràcia, el seu discurs és confús. Cosa sorprenent, els extraterrestres els abdueixen sovint –sempre s’enduen els més tontos, en comptes d’Eduard Punset-.

Reprenent la tradició dels bufons de cort –molts d’ells, oligofrènics-, els frics van irrompre els anys 90 darrere del micro de Javier Cárdenas, el reporter d'Al ataque d’Antena 3: Carlos Jesús –en contacte amb el planeta Raticulín-, Pozí, El Risitas, El Niño de Palomares, la Pantoja de Puerto Rico es van convertir en les joies de la corona de la Frick Collection. Si no se’n recorden, a la xarxa poden consultar la Friquipedia, una paròdia de la Wikipedia –invent banal, ja que la Wikipedia és una paròdia d’ella mateixa-.

Dimarts passat, a Telemonegal de Barcelona Televisió, Monegal va rememorar amb Cárdenas aquelles entrevistes fricatives. Per defensar-se, Cárdenas insistia que ell no portava els frics al plató, sinó que acudia al seu hàbitat natural. Sembla que això l’exculpava de la vexació i de la riota. Mentre el fric actuava –perquè en ells conflueixen l’art dramàtic, el transtorn mental i la misèria-, Cárdenas s’aguantava el riure. Més o menys com els estudiants de la Pompeu Fabra que no fa gaire aclamaven Carmen de Mairena. Fa anys que el país està en tractament de risoteràpia.

Enric Gomà, Ara, 29 de novembre del 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir