La croada dels nens

A la passada Festa dels Súpers, incitaven els nens a saltar per salvar el planeta. Havien de saltar per destarotar els plans del senyor Pla, un individu que excava túnels amb una tuneladora per buidar els oceans i construir gratacels a les fosses marines. Van arribar a dos milions de salts, no sé si també hi van comptar els bots del patronat en ple de la Sagrada Família per impedir el pas de la tuneladora Barcino. Al TN Migdia, van entrevistar uns quants nens participants a la Festa, d’una edat entre quatre i sis anys, i tots van explicar com salvarien el planeta: estalviant aigua, tancant llums inncessaris, reciclant deixalles. A mi se’m va encongir el cor en veure unes criatures tan petites repetint obedients la lliçó ecològica dels adults, com si fos la llista dels reis gots (ara la paritat obligaria a aprendre’s les reines, també). No dic que aquestes mesures no siguin correctes i desitjables, de la mateixa manera que ho seria que tots els pares d’aquells nens guanyessin més de vuit-cents euros mensuals (això també contribuiria a protegir una de les espècies del planeta, l’homo sapiens –certament, Linneu ens va classificar en un dia optimista-). Els nens s’han de saber les taules de multiplicar i en canvi no fa falta que ens les recitin aplicats per la televisió, encara menys en un dia festiu, alegre, en el que hi ha de prevaler és la diversió i el joc. Als nanos, a la que baden els inoculen dosis reforçades de pedagogia, urbanitat i valors morals. Fins i tot mentre juguen a un, dos, tres, picaparet. No s’ha de permetre que es diverteixin i prou ni un sol moment, cal martellejar-los amb consignes i que les recitin a tort i a dret com ninots de ventríloc. No reivindico el, per a alguns, suposat valor suprem de l’espontaneïtat infantil, sinó que senzillament se’ls deixi respirar una mica. Val més que no prenguem la a per la be: ens ho mirem com ens ho mirem, reciclar no és divertit. Reciclar és més aviat una llauna –contenidor groc-.

Enric Gomà, Time Out, 3 de novembre del 2010.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma